Centre Social Okupat Autogestionat La Colomera 
Nom: Centre Social Okupat Autogestionat, La Colomera
Ocupants: Col·lectiu La Colomera
Caire: Centre Social i Habitatge
Adreça: c/ Ferrers núm. 5 Tarragona
Data d’ocupació: juliol del 2007
Data desallotjament: 6 de juny del 2008
1. L’okupació de la Colomera: Can Sedassos
A finals de Juliol del 2007, una parella d’estudiants entraren a l’edifici del carrer Ferrers núm. 5, en trobar-se la porta oberta. A partir de llavors, un ampli grup de joves d’entre 15 i 18 anys començà a freqüentar pel local, que batejaren com Can Sedassos i que no era més que tres petites habitacions, que després de moblar-les i netejar-les, serviren com a lloc de trobada per a aquest grup. Poc a poc començà a córrer la veu de que hi havia un local okupat a la part alta de Tarragona, i cada cop més gent passava a veure Can Sedassos. Coincidint amb la preocupació dels joves de veure’s immersos en un projecte més seriós del que plantejaven, trobaren un forat en una de les parets del local i, després de picar-lo i engrandir-lo, toparen amb un edifici de set pisos, completament buit i ple de cadàvers de coloms i brutícia.
Fou a partir d’aquí quan a alguns dels joves se’ls plantejà de crear un projecte seriós de Centre Social Okupat, ja que les dimensions del nou edifici permetien de fer-ho. Aquesta idea dividí el col·lectiu en dues opinions, doncs un bon grup d’estudiants de Can Sedassos no compartien l’inquietud política ni social que empenyia a la resta a bolcar-se en un projecte com aquell i, en conseqüència, no estaven disposats a comprometre’s en això, que suposaria sacrificar gran part del temps de la seva rutina. A part, era un grup bastant jove i les relacions familiars influïen molt en cadascun dels membres, impedint-los col·laborar tot el que els hauria agradat.
Davant aquesta situació, el col·lectiu de Can Sedassos decidí, en una reunió de principis de setembre del 2007, de mantenir com a pròpies les tres sales que formaven el seu local i de buscar a gent capaç i amb ganes per a tirar endavant el projecte de Centre Social, que al cap de poc esdevindria La Colomera.
Dues setmanes més tard, ja hi havia un gruix de gent, que es dedicà a la rehabilitació de la casa i començaren a parlar sobre la idea del Centre Social. Al llarg dels mesos de setembre i octubre s’instal.laren a viure a la nova part de l’edifici fins a 5 persones i el 15 de novembre es convocà la primera reunió oberta per a engegar el projecte de forma pràctica. A aquesta assemblea hi assistiren 38 persones i, poc més tard, es constituïren com a col·lectiu La Colomera. Can Sedassos es mantingué com a tal, fins que, poc a poc es dissolgué, degut a l’inici del curs escolar i a que aproximadament la meitat dels joves passaren a formar part del col·lectiu La Colomera.
2. Estat i desenvolupament de l’edificiL’edifici del carrer Ferrers núm. 5 de Tarragona, duia 23 anys buit, servint de refugi i cementiri a centenars de coloms. Era propietat d’un home de Valls, que, malgrat no haver-lo enregistrat al seu nom, el rebé heretat del seu pare.
L’habitatge constava de set pisos; el primer el formaven les tres sales de Can Ferrers, que després esdevindrien l’entrada, o hall, de La Colomera. El segon i tercer formarien l’espai de Centre Social, on s’hi construiria una barra de bar, biblioteca, bany i una sala d’actes, a part d’unes quantes habitacions més, que s’usarien per a realitzar tallers. El quart, cinquè i sisè pis constaven de diferents sales i habitacions, que anteriorment havien estat vivendes per llogar. Allí s’hi arribaren a instal·lar fins a 13 persones, que més o menys temps, hi estigueren vivint, alguns d’ells, fins i tot s’hi van empadronar. El setè pis estava format per una petita habitació i una terrassa, i no pogué ésser utilitzat degut als més de cinc-cents coloms morts que allí s’havien amuntegat i que, malgrat ser netejat, la mala olor ha persistit fins avui dia.
3. Evolució del Centre Social
3.1. InicisDurant aquest període de neteja i rehabilitació, començaren les assemblees setmanals, que es convocaren, de forma oberta, amb fullets informatius i boca a boca. A la primera reunió hi assistiren 38 persones de diferents edats, que començaren a planificar i organitzar les reformes de l’edifici de caràcter més estructural, en base a les idees de futur. Aquest grup, molt inestable en membres, va perdent gent i guanyant-ne de nova, mantenint-se en una mitjana de 20 persones fins al dia de la inauguració, el 9 de febrer. Durant aproximadament dos mesos, les assemblees es dedicaren, bàsicament, a debatre sobre la neteja i rehabilitació de l’espai. Tot i això, serà en aquest periode quan La Colomera es constitueix com a col·lectiu, se separa de l’espai de vivenda, elabora un manifest propi i prepara la inauguració i alguns tallers.
El 9 de febrer de 2008, s’inaugura el CSOA La Colomera. La inauguració consta d’un Cercavila i teatre mòbil, convocats a les 17h a la plaça dels Despullats de la Rambla Nova i, a partir de les 19 h, jornada de portes obertes del Centre Social, amb distribució de llibrets i material informatiu, un pica-pica i posterior concert de diversos grups de la ciutat o del Camp.
3.2. Període àlgidA partir de llavors, el col·lectiu tingué els seus tres mesos més actius, aglutinant una mitjana de vint-i-cinc persones per assemblea, amb molta participació externa i organitzant uns vuit tallers a la setmana; normalment un al dia i dos els diumenges, sense comptar els actes puntualment programats. Així doncs, el col·lectiu s’encarregà tant de coordinar i preparar tot tipus d’activitats, com del manteniment de l’espai, l’elaboració de material de lectura i informació, etc.
3.3. DecliviLa Colomera començà a perdre empenta a partir del mes de maig per diferents motius. Per una banda, la denúncia, el judici i la proximitat del desallotjament féu que, tot i que de forma lenta, se n’anessin desvinculant persones, sobretot les que hi vivien però que no s’involucraven en el col·lectiu de La Colomera, degut a la por que generaven les possibles represàlies.
Per una altra banda, també fomentà que les coses anessin perdent força l’existència de disputes internes, fruit del model que se seguí a l’hora de decidir qui es quedava a viure a l’edifici. S’havien obert les portes a tothom, de manera que gent molt diversa i amb idees diferents convivia junta, és a dir, primer s’instal·là la gent i després s’intentà crear un grup d’afinitat, cosa que resultà impossible, ja que, la majoria d’habitants no s’involucraren en el Centre Social i això féu que hi haguessin malentesos i desacords entre ells i el col·lectiu. Com a casos concrets d’aquest problema, podem citar-ne el fet que quasi el 100% del col·lectiu era vegetarià, que la primera persona que anà a judici no era membre del col·lectiu, un robatori que es produí durant un concert en que, algú pujà a la zona de vivenda etc.
Degut a tot això, l’assemblea de La Colomera, anà disminuint en nombre, veient-se cada cop menys capacitada en organitzar res, i. tot això, essent el moment de més necessitat de suport, ja que s’enfrontaven a un procés judicial complicat. Això arribà a l’extrem de que, en les últimes reunions tant sols hi assistien aproximadament deu persones i, de tretze habitants, La Colomera passà a tenir-ne tant sols 3, els que també formaven part del col·lectiu.
4. Tallers i actes realitzats al CSOA La Colomera
4.1. Els tallers
A partir de la inauguració de La Colomera, es posaren en marxa un seguit de tallers i activitats, de caràcter puntual o periòdic, que feien efectiva la tasca de Centre Social. A l’interior de l’edifici es penjà una graella, on qualsevol persona que estigués interessada en muntar un taller n’escrivia el nom i esperava a que la gent s’anés apuntant, per tal de dur-lo a terme. D’aquesta forma, sorgiren els següents tallers:
- Història de la Filosofia (Dilluns a les 19h): A càrrec d’un professor de Filosofia, constava d’una primera part on el professor exposava un tema i una segona part on, entre tots els assistents, es debatia i comentava aquest.
- Creació de contrainformació (Dimarts a les 20h): Diverses persones amb experiència en l’elaboració de revistes, llibrets, fullets volants etc. s’encarregaren d’ensenyar a elaborar-ne i, posteriorment, dins el mateix taller, s’engegà conjuntament el projecte de La Panerola.
- La Panerola és una revista de caràcter mensual que encara es publica avui dia. Sota el lema de revista contra la hegemonia, La Panerola fa crítica de diversos temes, així com elabora notícies de la ciutat de Tarragona o el Camp.
- Realització de documentals (Dimarts a les 20h): Una persona amb estudis cinematogràfics engegà aquest taller, amb la intenció d’ensenyar tots els passos que cal seguir a l’hora de fer un documental i, posteriorment, s’inicià un projecte comú de documental sobre les petroquímiques de Tarragona, que, encara avui dia segueix en construcció.
- Taller de fotografia (Dijous a les 20h): S’aprenien diverses tècniques fotogràfiques, així com el joc de llums i colors etc.
- Taller d’acrobàcies (Dijous a les 20h): S’ensenyaven diverses tècniques d’acrobàcia amb un trapezi que hi havia penjat dins l’edifici.
- Taller de pintura (Dissabtes a les 17h): Consistia en pintar quadres amb les mans, de vora un metre d’altura i amplada i amb música de fons.
- Malabars a la plaça Sedassos (Diumenges a les 12h): Grups com Kabuki i altres aficionats als malabars, reunien material i ensenyaven als assistents a fer-lo anar.
- Taller de sabó artesanal (Taller puntual del dimecres 27 de febrer): Consistia en aprendre a fabricar sabó a partir d’oli reciclat.
4.1. Altres activitats setmanals:- Projeccions: Cada divendres i diumenge, coincidint la majoria de cops amb els sopadors, es projectaven pel·lícules i/o documentals com: Persépolis, Bagdad Rap, La espalda del mundo, La estratégia del caracol, A torn a llom, hierro 3, Surplus, La princesa Mononoke...
- Obertura de barra o “Kafeta”: Cada dijous, divendres i dissabte, de 17h a 24h estava oberta la zona de barra de La Colomera.
- Distribuïdora de material: A la sala de la Biblioteca, hi havia també material manual a preu de cost.
- La Biblioteca: La Biblioteca estava oberta sempre que hi hagués alguna activitat a La Colomera, es a dir, gairebé cada dia. Tots els centenars de llibres i llibrets que allí hi havia eren fruit d’aportacions de gent de dins i fora del col·lectiu.
- Sopadors: Aproximadament dues nits a la setmana s’organitzaven sopars populars, on es cuinava menjar vegetarià i es venia a preu de cost.
- Assemblees: a part de les reunions setmanal de La Colomera, també usaren l’espai per a reunir-se diversos col·lectius, com pot ser el col·lectiu ecologista “Som lo que sembrem” o el col·lectiu de gais i lesbianes de Tarragona.
4.2. Activitats puntuals:- Jornada Valenciana: Fou una jornada a càrrec de persones del País Valencià, que vingueren a La Colomera a organitzar-la. La proposta la dugué un valencià que estigué vivint al Centre Social. La jornada començà amb una paellada popular, i continuà amb la projecció del documental “a torn a llom”, seguit de l’actuació musical de dos grups alternatius del País Valencià.
- Concerts: Al Centre Social si realitzaren varis concerts, cada un amb una temàtica particular, com pot ser solidaritat amb els presos, per l’alliberament d’espais, per l’autogestió, contra la tortura animal etc. Al Centre Social tocaren grups com Bongo botrako, Asfixia, La Rispect crew, Mundo Pushervium, Furkas, Komando Peneta, Anacardos gratis...
- Les Cafetes solidaries: durant el transcurs de La Colomera, es cediren diverses barres a col·lectius, tallers etc. amb temàtiques vàries, com el decreixement, l’ecologisme etc.
- Jornades sobre el decreixement: La Colomera potencià força les jornades pel decreixement que es feren i segueixen fent arreu de Catalunya, organitzant tot tipus d’actes al respecte.
5. El propietari i el procés judicial
5.1. Contactes amb el propietari
El primer contacte amb el propietari de l’edifici s’establí al febrer, quan aquest tallà la cadena de la porta que dóna al carrer Cavallers amb unes tenalles i entrà dins. Allí va trobar-se amb un dels joves que hi vivien, el qual estigué xerrant amb ell, li facilità el seu número de telèfon per tal de quedar un dia que hi fos la gent del col·lectiu. Així doncs, el propietari trucà i el col·lectiu La Colomera acordà una cita amb ell, en la qual li explicàren tot el projecte i les reformes. El propietari semblà agraït, ja que la tasca de manteniment de l’edifici fou enorme, i se n’anà sense posar cap inconvenient, acordant que a l’estiu, les persones que allí vivien, marxarien.
Al cap de dues setmanes, tornà a aparèixer el propietari, acompanyat per seva advocada. La seva oferta fou que marxessin els okupes l’1 de gener o que paguessin un lloguer de 500€ al mes. La proposta semblà desmesurada als esquàters, que portaven dos mesos netejant l’edifici, i acordaren reunir-se un altre dia per parlar amb algun advocat. A partir de llavors, les negociacions seguiren a través d’advocats, fins que, sense notificar-ho, arribà la denuncia a La Colomera, a voltants d’abril.
5.2. El procés judicialS’obrí un procés judicial contra el jove que facilità el telèfon i “los desconocidos ocupantes”. El procés es desenvolupà per via civil, i el denunciat es declarà insolvent, cosa que aturà momentàniament el procés, ja que es necessita un certificant que tarda aproximadament un mes en ser rebut o denegat. Així doncs, declarat oficialment insolvent, el procés seguí i es presentà com a okupant un altre noi, que repetí el procediment del primer: es declarà insolvent i aturà el procés novament, però de forma momentània.
Per altra banda, l’advocada de La Colomera presentà un recurs conforme el propietari de l’edifici, al morir el seu pare, havia d’haver posat l’habitatge al seu nom, cosa que no havia fet i que era indispensable per a posar una denúncia com a tal. La jutgessa no acceptà el recurs així com tampoc els dos testimonis que La Colomera porta en defensa seva, un dels quals és el president de l’assemblea de veïns del Casc Antic de Tarragona.
L’altre testimoni va resultar d’una investigació duta a terme pels membres de La Colomera. Quan havien accedit a la vivenda s’havien trobat que una de les habitacions era perfectament moblada, amb pa sec damunt una taula i tot un seguit d’indicis que donaven a entendre que l’últim habitant d’allí no havia passat a recollir cap de les seves pertinences, tot i ser evident que ja no hi vivia ningú. Això preocupà als esquàters que, mitjançant els noms de les bústies, papers que trobaren etc., investigaren fins a descobrir que en aquell pis havia estat vivint una senyora gran que havia estat l’única i última inquilina de tot l’edifici. Així, van esbrinar, que el propietari, pels motius que fossin, no volia que ningú més visqués allà, i li devia dir a la dona que ja no feia falta que pagués lloguer, la qual cosa li permeté denunciar-la i fer-la fora. La dona, de més de vuitanta anys, començà a viure al carrer, embogí i fou ingressada a l’institut Pere Mata de Reus, d’on s’escapà i tornà a ser ingressada, fins que, finalment, morí. Aquests fets, els explicà la dona que s’encarregava de cuidar a l’àvia, segon testimoni de la defensa i a la qual, la jutgessa, també denegà el pas a la sala.
El propietari, per la seva banda, presentà com a única prova una factura d’uns 50€ d’una tela metàl·lica que havia deixat dins la casa, per a demostrar que sí que estava duent a terme reformes i no havia abandonat l’edifici, assegurant que tenia projectes per a un futur pròxim. La jutgessa acceptà la prova i dictaminà sentència, que ordenava el desallotjament per al dia 6 de juny del 2008. Llavors, La Colomera presentà un recurs contra la sentència, al mateix temps que el propietari demanava un desallotjament preventiu. La jutgessa dictaminà la sentència definitiva, mantenint la data de desallotjament per al dia 6 de juny.
6. El desallotjamentEl dia 6 de juny del 2008, donada l’ordre de desallotjament, es convocà una concentració davant el Centre Social, a la qual hi assistiren una cinquantena de persones.
No hi havia ningú dins l’edifici, ja que es tractà d’un desallotjament pacífic, tot i que a dins sonava una ràdio, simulant, en certa manera de forma irònica, la presència d’okupes dins aquest. La porta de darrere estava apuntalada, i les finestres tancades, de manera que, quan arribà el propietari, escortat per la Guàrdia Urbana, hagué de trucar a un especialista, que estigué vora una hora abans d’aconseguir obrir la porta, que va destrossant en gran part.
Els assistents, llegiren un manifest, cridaren diferents consignes i es quedaren fins que el propietari pogué entrar sense problema per totes dues portes, cosa que va fer amb sacs de ciment, suposadament per a tapiar els accessos a l’edifici.
El contingut d'aquest escrit pot ser erroni i incomplert, qualsevol informació que pugueu aportar al respecte sobre la història de l'Hostal del Sol de Tarragona, serà de gran ajud! envieu mails a: tarragonaactiva@gmail.com
