dijous, 10 de setembre de 2009

CICLE DE CINEMA DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL


Aquest octubre comença el CICLE DE CINEMA de la SEGONA GUERRA MUNDIAL, a l'Ateneu Popular l'Espina.

El cicle compondrà 4 pel·lícules, les quals ens mostraran quatre visions diferents de l'època.


EL DIA 2 D'OCTUBRE VINE AL PRIMER PASSE A LES 19.00h:


"ENEMIGO A LA PUERTAS"

Dirigida per Jean-Jacques Annaud, mostra com els exèrcits d'Alemanya i de l'Unió Soviètica lluiten acarnissadament i el món sencer espera el desenllaç de la batalla d'Stanlingrad. Un franctirador rus, Vassili Zaitsev, es manté amb el propòsit d'eliminar als enemics alemanys.

Modest i reservat, Vassili és un home corrent que simplement compleix amb el seu deure amb una destresa extraordinària...


Us hi esperem!!

dilluns, 31 d’agost de 2009

RECUPEREM LES NOSTRES POETESSES


El dia 5 de setembre us convidem al RECITAL DE POESIA que realitzarà Cau de Llunes a l'Ateneu Popular l'Espina.
Emmarcat en la campanya "DONA I ART", el recital conté explicacions sobre algunes poetesses catalanes, que han passat a l'oblit o no han tingut el seu lloc dins la història de la literatura pel fet d'escriure i expressar-se des del punt de vista de les dones.


I després... SOPAR POPULAR (4€) Pots apuntar-t'hi a la graella que trobaràs a l'Ateneu!

dimecres, 19 d’agost de 2009

Inauguració de la Biblioteca de l'Espina

El 29 d'agost s'inaugurarà la Biblioteca de l'Espina, un espai dins de l'Ateneu on es podran trobar diverses obres, llibres i lectures de l'interès de totes i tots i que estaran a la disposició de tothom qui vulgui.
A part de llibres, aquesta també comptarà amb música i més de 50 títols cinematogràfics.

T'animem a que vinguis a la inauguració i participis d'aquest nou recurs popular!

29 d'agost:
19.30h: Inauguració i presentació de la Biblioteca
20.00h: Teatre amb "Entrada d'Emergència"
21.00h: Piscolàbis (berenar-sopar)

ORGANITZA: Assemblea de Joves de Tarragona (AJT)
Baixada de les Peixateries núm.21 - Casc Antic

video

dijous, 13 d’agost de 2009

1r TORNEIG D'ESCACS DE L'ATENEU


El dia 26 d'agost celebrarem el PRIMER TORNEIG D'ESCACS de l'Ateneu Popular l'Espina!


Les competicions començaran a les 17.00h, i podem apuntar-nos-hi al mateix Ateneu en una graella que hi trobarem. O bé, enviant un correu a: ajtgna@gmail.com ABANS DEL 24 D'AGOST.


Un primer i un segon premi per als guanyadors...


PENSAMENT EN L'ESTRATÈGIA, DECISIÓ EN LA TÀCTICA.
ESCAC AL REI


Ens trobem totes i tots el dia 26 a les 17.00h!

dijous, 16 de juliol de 2009

Juliol per l'okupació

Juliol per l'okupació!


Dijous 16 de juliol

> a les 18h Exposició del treball de recerca "Okupacions socials i polítiques a Tarragona" que parla de les 4 experiències de centres socials al llarg de la història de la ciutat i connecta els diferents moviments socials alternatius de la ciutat en la història.

> a les 20h passi del documental "The Take"

Dijous 23 de juliol


> a les 18h Taller "Electrodomèstica okupa" on podreu apendre i participar en diferents experiències sobre els maldecaps que una okupació suposa en temes que ens poden ser tant desconeguts com el camp de l'electrònica.

> a les 20h passi del documental "To exist is to resist"

Dijous 30 de juliol

> a les 19h passi del documental "Euskal Jai Gaztexea"

> a les 21:30h soparillo popular a l'Espina (espagueti amb llonganisa i xoriço, pa, vi i postres a 3'5€) * si algú vol assistir al sopar i no vol/pot menjar carn, que ens envii un correu a ajtgna@gmail.com i perpararem els plats que convinguin sense carn o algun altre apanyu!

> a les 23h festeta i música gaudint de l'art dels videoclips!


Salut macus i maques! dubtes, preguntes o crítiques a ajtgna@gmail.com!

Ateneu Popular l'Espina, carrer Baixada de les Peixateries nº21, Tarragona

dijous, 9 de juliol de 2009

24, 25 i 26 de juliol: Trobada d'Estudiants de Secundària a l'Espina



més info a: Assemblees d'Estudiants de Secundària

dilluns, 11 de maig de 2009

JORNADES HACKLAB



Jornades Hacklab

13 de maig a les 19:00h

INSTALAT UBUNTU!!

Recomanem dur portàtils i que si teniu intenció d'instalar-vos ubuntu guardeu els documents i archius del vostre ordinador en un altre lloc.
Si simplement voleu apendre a fer-ho, quedar-se a observar i preguntar sempre va bé!

dissabte, 25 d’abril de 2009


Cada dimarts a dos quarts de set, CLASSES DE YOGA a l'Espina!!
Les classes son gratuïtes i les realitza una noia de Tarragona, experimentada en el yoga i que ha cursat varies classes per a poder ser professora.
porteu màrfega i roba còmoda!
Dubtes a: ajtgna@gmail.com

dilluns, 20 d’abril de 2009

24 d'abril Sant Jordi a l'Espina



24 d'abril de 2009 a l'Ateneu Popular Espina
16h. Intercanvi de llibres (du els llibres de casa i intercanvia'ls)
16h. Inauguració de l'exposició fotogràfica "impressions"a càrrec d'Alejandra Boada, estudiant del Batxillerat artístic.
17h. Recital de poesies d'Antonio Machado a càrrec d'alumnes i músics de l'institut IES Antoni de Martí Franquès de Tarragona
19:30h Passi de la pel·lícula "Battle Royal" a càrrec dels alumnes del IES Pons d'Icard del SEPC de Tarragona.

dimecres, 1 d’abril de 2009

1r Aniversari de l'Espina!

Aquest cap de setmana l'Ateneu Popular l'Espina celebra el seu primer aniversari!



divendres 3 d'abril

19h passi del documental "A ton a llom"
+ debat

21:30h Sopar catximba

22:00h Taller de catximbes amb reggae!

dissabte 4 d'abril

12h Vermut, pica-pica i concurs de cartes

14:30h. Dinar (macarrons ben bons) i cafè!

16h. jocs d'animació (amb estudiants d'animació sociocultural)

18h. Xocolatada (gratis) i Malabars amb Kabuki a la plç. del rei

20h CORREBARS PER LA PART ALTA!!! amb xaranga improvitzada (porteu instruments per a fer soroll!)

22h. festa amb pd's a l'Ateneu

24h. A dormir! (respectem als veïns)

dissabte, 14 de febrer de 2009

C.S.O.A. La Colomera

Centre Social Okupat Autogestionat La Colomera


Nom: Centre Social Okupat Autogestionat, La Colomera
Ocupants: Col·lectiu La Colomera
Caire: Centre Social i Habitatge
Adreça: c/ Ferrers núm. 5 Tarragona
Data d’ocupació: juliol del 2007
Data desallotjament: 6 de juny del 2008


1. L’okupació de la Colomera: Can Sedassos

A finals de Juliol del 2007, una parella d’estudiants entraren a l’edifici del carrer Ferrers núm. 5, en trobar-se la porta oberta. A partir de llavors, un ampli grup de joves d’entre 15 i 18 anys començà a freqüentar pel local, que batejaren com Can Sedassos i que no era més que tres petites habitacions, que després de moblar-les i netejar-les, serviren com a lloc de trobada per a aquest grup. Poc a poc començà a córrer la veu de que hi havia un local okupat a la part alta de Tarragona, i cada cop més gent passava a veure Can Sedassos. Coincidint amb la preocupació dels joves de veure’s immersos en un projecte més seriós del que plantejaven, trobaren un forat en una de les parets del local i, després de picar-lo i engrandir-lo, toparen amb un edifici de set pisos, completament buit i ple de cadàvers de coloms i brutícia.

Fou a partir d’aquí quan a alguns dels joves se’ls plantejà de crear un projecte seriós de Centre Social Okupat, ja que les dimensions del nou edifici permetien de fer-ho. Aquesta idea dividí el col·lectiu en dues opinions, doncs un bon grup d’estudiants de Can Sedassos no compartien l’inquietud política ni social que empenyia a la resta a bolcar-se en un projecte com aquell i, en conseqüència, no estaven disposats a comprometre’s en això, que suposaria sacrificar gran part del temps de la seva rutina. A part, era un grup bastant jove i les relacions familiars influïen molt en cadascun dels membres, impedint-los col·laborar tot el que els hauria agradat.

Davant aquesta situació, el col·lectiu de Can Sedassos decidí, en una reunió de principis de setembre del 2007, de mantenir com a pròpies les tres sales que formaven el seu local i de buscar a gent capaç i amb ganes per a tirar endavant el projecte de Centre Social, que al cap de poc esdevindria La Colomera.

Dues setmanes més tard, ja hi havia un gruix de gent, que es dedicà a la rehabilitació de la casa i començaren a parlar sobre la idea del Centre Social. Al llarg dels mesos de setembre i octubre s’instal.laren a viure a la nova part de l’edifici fins a 5 persones i el 15 de novembre es convocà la primera reunió oberta per a engegar el projecte de forma pràctica. A aquesta assemblea hi assistiren 38 persones i, poc més tard, es constituïren com a col·lectiu La Colomera. Can Sedassos es mantingué com a tal, fins que, poc a poc es dissolgué, degut a l’inici del curs escolar i a que aproximadament la meitat dels joves passaren a formar part del col·lectiu La Colomera.

2. Estat i desenvolupament de l’edifici

L’edifici del carrer Ferrers núm. 5 de Tarragona, duia 23 anys buit, servint de refugi i cementiri a centenars de coloms. Era propietat d’un home de Valls, que, malgrat no haver-lo enregistrat al seu nom, el rebé heretat del seu pare.

L’habitatge constava de set pisos; el primer el formaven les tres sales de Can Ferrers, que després esdevindrien l’entrada, o hall, de La Colomera. El segon i tercer formarien l’espai de Centre Social, on s’hi construiria una barra de bar, biblioteca, bany i una sala d’actes, a part d’unes quantes habitacions més, que s’usarien per a realitzar tallers. El quart, cinquè i sisè pis constaven de diferents sales i habitacions, que anteriorment havien estat vivendes per llogar. Allí s’hi arribaren a instal·lar fins a 13 persones, que més o menys temps, hi estigueren vivint, alguns d’ells, fins i tot s’hi van empadronar. El setè pis estava format per una petita habitació i una terrassa, i no pogué ésser utilitzat degut als més de cinc-cents coloms morts que allí s’havien amuntegat i que, malgrat ser netejat, la mala olor ha persistit fins avui dia.

3. Evolució del Centre Social



3.1. Inicis

Durant aquest període de neteja i rehabilitació, començaren les assemblees setmanals, que es convocaren, de forma oberta, amb fullets informatius i boca a boca. A la primera reunió hi assistiren 38 persones de diferents edats, que començaren a planificar i organitzar les reformes de l’edifici de caràcter més estructural, en base a les idees de futur. Aquest grup, molt inestable en membres, va perdent gent i guanyant-ne de nova, mantenint-se en una mitjana de 20 persones fins al dia de la inauguració, el 9 de febrer. Durant aproximadament dos mesos, les assemblees es dedicaren, bàsicament, a debatre sobre la neteja i rehabilitació de l’espai. Tot i això, serà en aquest periode quan La Colomera es constitueix com a col·lectiu, se separa de l’espai de vivenda, elabora un manifest propi i prepara la inauguració i alguns tallers.

El 9 de febrer de 2008, s’inaugura el CSOA La Colomera. La inauguració consta d’un Cercavila i teatre mòbil, convocats a les 17h a la plaça dels Despullats de la Rambla Nova i, a partir de les 19 h, jornada de portes obertes del Centre Social, amb distribució de llibrets i material informatiu, un pica-pica i posterior concert de diversos grups de la ciutat o del Camp.


3.2. Període àlgid

A partir de llavors, el col·lectiu tingué els seus tres mesos més actius, aglutinant una mitjana de vint-i-cinc persones per assemblea, amb molta participació externa i organitzant uns vuit tallers a la setmana; normalment un al dia i dos els diumenges, sense comptar els actes puntualment programats. Així doncs, el col·lectiu s’encarregà tant de coordinar i preparar tot tipus d’activitats, com del manteniment de l’espai, l’elaboració de material de lectura i informació, etc.

3.3. Declivi

La Colomera començà a perdre empenta a partir del mes de maig per diferents motius. Per una banda, la denúncia, el judici i la proximitat del desallotjament féu que, tot i que de forma lenta, se n’anessin desvinculant persones, sobretot les que hi vivien però que no s’involucraven en el col·lectiu de La Colomera, degut a la por que generaven les possibles represàlies.

Per una altra banda, també fomentà que les coses anessin perdent força l’existència de disputes internes, fruit del model que se seguí a l’hora de decidir qui es quedava a viure a l’edifici. S’havien obert les portes a tothom, de manera que gent molt diversa i amb idees diferents convivia junta, és a dir, primer s’instal·là la gent i després s’intentà crear un grup d’afinitat, cosa que resultà impossible, ja que, la majoria d’habitants no s’involucraren en el Centre Social i això féu que hi haguessin malentesos i desacords entre ells i el col·lectiu. Com a casos concrets d’aquest problema, podem citar-ne el fet que quasi el 100% del col·lectiu era vegetarià, que la primera persona que anà a judici no era membre del col·lectiu, un robatori que es produí durant un concert en que, algú pujà a la zona de vivenda etc.

Degut a tot això, l’assemblea de La Colomera, anà disminuint en nombre, veient-se cada cop menys capacitada en organitzar res, i. tot això, essent el moment de més necessitat de suport, ja que s’enfrontaven a un procés judicial complicat. Això arribà a l’extrem de que, en les últimes reunions tant sols hi assistien aproximadament deu persones i, de tretze habitants, La Colomera passà a tenir-ne tant sols 3, els que també formaven part del col·lectiu.

4. Tallers i actes realitzats al CSOA La Colomera

4.1. Els tallers

A partir de la inauguració de La Colomera, es posaren en marxa un seguit de tallers i activitats, de caràcter puntual o periòdic, que feien efectiva la tasca de Centre Social. A l’interior de l’edifici es penjà una graella, on qualsevol persona que estigués interessada en muntar un taller n’escrivia el nom i esperava a que la gent s’anés apuntant, per tal de dur-lo a terme. D’aquesta forma, sorgiren els següents tallers:

- Història de la Filosofia (Dilluns a les 19h): A càrrec d’un professor de Filosofia, constava d’una primera part on el professor exposava un tema i una segona part on, entre tots els assistents, es debatia i comentava aquest.
- Creació de contrainformació (Dimarts a les 20h): Diverses persones amb experiència en l’elaboració de revistes, llibrets, fullets volants etc. s’encarregaren d’ensenyar a elaborar-ne i, posteriorment, dins el mateix taller, s’engegà conjuntament el projecte de La Panerola.
- La Panerola és una revista de caràcter mensual que encara es publica avui dia. Sota el lema de revista contra la hegemonia, La Panerola fa crítica de diversos temes, així com elabora notícies de la ciutat de Tarragona o el Camp.
- Realització de documentals (Dimarts a les 20h): Una persona amb estudis cinematogràfics engegà aquest taller, amb la intenció d’ensenyar tots els passos que cal seguir a l’hora de fer un documental i, posteriorment, s’inicià un projecte comú de documental sobre les petroquímiques de Tarragona, que, encara avui dia segueix en construcció.
- Taller de fotografia (Dijous a les 20h): S’aprenien diverses tècniques fotogràfiques, així com el joc de llums i colors etc.
- Taller d’acrobàcies (Dijous a les 20h): S’ensenyaven diverses tècniques d’acrobàcia amb un trapezi que hi havia penjat dins l’edifici.
- Taller de pintura (Dissabtes a les 17h): Consistia en pintar quadres amb les mans, de vora un metre d’altura i amplada i amb música de fons.
- Malabars a la plaça Sedassos (Diumenges a les 12h): Grups com Kabuki i altres aficionats als malabars, reunien material i ensenyaven als assistents a fer-lo anar.
- Taller de sabó artesanal (Taller puntual del dimecres 27 de febrer): Consistia en aprendre a fabricar sabó a partir d’oli reciclat.

4.1. Altres activitats setmanals:

- Projeccions: Cada divendres i diumenge, coincidint la majoria de cops amb els sopadors, es projectaven pel·lícules i/o documentals com: Persépolis, Bagdad Rap, La espalda del mundo, La estratégia del caracol, A torn a llom, hierro 3, Surplus, La princesa Mononoke...
- Obertura de barra o “Kafeta”: Cada dijous, divendres i dissabte, de 17h a 24h estava oberta la zona de barra de La Colomera.
- Distribuïdora de material: A la sala de la Biblioteca, hi havia també material manual a preu de cost.
- La Biblioteca: La Biblioteca estava oberta sempre que hi hagués alguna activitat a La Colomera, es a dir, gairebé cada dia. Tots els centenars de llibres i llibrets que allí hi havia eren fruit d’aportacions de gent de dins i fora del col·lectiu.
- Sopadors: Aproximadament dues nits a la setmana s’organitzaven sopars populars, on es cuinava menjar vegetarià i es venia a preu de cost.
- Assemblees: a part de les reunions setmanal de La Colomera, també usaren l’espai per a reunir-se diversos col·lectius, com pot ser el col·lectiu ecologista “Som lo que sembrem” o el col·lectiu de gais i lesbianes de Tarragona.

4.2. Activitats puntuals:

- Jornada Valenciana: Fou una jornada a càrrec de persones del País Valencià, que vingueren a La Colomera a organitzar-la. La proposta la dugué un valencià que estigué vivint al Centre Social. La jornada començà amb una paellada popular, i continuà amb la projecció del documental “a torn a llom”, seguit de l’actuació musical de dos grups alternatius del País Valencià.
- Concerts: Al Centre Social si realitzaren varis concerts, cada un amb una temàtica particular, com pot ser solidaritat amb els presos, per l’alliberament d’espais, per l’autogestió, contra la tortura animal etc. Al Centre Social tocaren grups com Bongo botrako, Asfixia, La Rispect crew, Mundo Pushervium, Furkas, Komando Peneta, Anacardos gratis...
- Les Cafetes solidaries: durant el transcurs de La Colomera, es cediren diverses barres a col·lectius, tallers etc. amb temàtiques vàries, com el decreixement, l’ecologisme etc.
- Jornades sobre el decreixement: La Colomera potencià força les jornades pel decreixement que es feren i segueixen fent arreu de Catalunya, organitzant tot tipus d’actes al respecte.

5. El propietari i el procés judicial

5.1. Contactes amb el propietari

El primer contacte amb el propietari de l’edifici s’establí al febrer, quan aquest tallà la cadena de la porta que dóna al carrer Cavallers amb unes tenalles i entrà dins. Allí va trobar-se amb un dels joves que hi vivien, el qual estigué xerrant amb ell, li facilità el seu número de telèfon per tal de quedar un dia que hi fos la gent del col·lectiu. Així doncs, el propietari trucà i el col·lectiu La Colomera acordà una cita amb ell, en la qual li explicàren tot el projecte i les reformes. El propietari semblà agraït, ja que la tasca de manteniment de l’edifici fou enorme, i se n’anà sense posar cap inconvenient, acordant que a l’estiu, les persones que allí vivien, marxarien.

Al cap de dues setmanes, tornà a aparèixer el propietari, acompanyat per seva advocada. La seva oferta fou que marxessin els okupes l’1 de gener o que paguessin un lloguer de 500€ al mes. La proposta semblà desmesurada als esquàters, que portaven dos mesos netejant l’edifici, i acordaren reunir-se un altre dia per parlar amb algun advocat. A partir de llavors, les negociacions seguiren a través d’advocats, fins que, sense notificar-ho, arribà la denuncia a La Colomera, a voltants d’abril.

5.2. El procés judicial

S’obrí un procés judicial contra el jove que facilità el telèfon i “los desconocidos ocupantes”. El procés es desenvolupà per via civil, i el denunciat es declarà insolvent, cosa que aturà momentàniament el procés, ja que es necessita un certificant que tarda aproximadament un mes en ser rebut o denegat. Així doncs, declarat oficialment insolvent, el procés seguí i es presentà com a okupant un altre noi, que repetí el procediment del primer: es declarà insolvent i aturà el procés novament, però de forma momentània.

Per altra banda, l’advocada de La Colomera presentà un recurs conforme el propietari de l’edifici, al morir el seu pare, havia d’haver posat l’habitatge al seu nom, cosa que no havia fet i que era indispensable per a posar una denúncia com a tal. La jutgessa no acceptà el recurs així com tampoc els dos testimonis que La Colomera porta en defensa seva, un dels quals és el president de l’assemblea de veïns del Casc Antic de Tarragona.

L’altre testimoni va resultar d’una investigació duta a terme pels membres de La Colomera. Quan havien accedit a la vivenda s’havien trobat que una de les habitacions era perfectament moblada, amb pa sec damunt una taula i tot un seguit d’indicis que donaven a entendre que l’últim habitant d’allí no havia passat a recollir cap de les seves pertinences, tot i ser evident que ja no hi vivia ningú. Això preocupà als esquàters que, mitjançant els noms de les bústies, papers que trobaren etc., investigaren fins a descobrir que en aquell pis havia estat vivint una senyora gran que havia estat l’única i última inquilina de tot l’edifici. Així, van esbrinar, que el propietari, pels motius que fossin, no volia que ningú més visqués allà, i li devia dir a la dona que ja no feia falta que pagués lloguer, la qual cosa li permeté denunciar-la i fer-la fora. La dona, de més de vuitanta anys, començà a viure al carrer, embogí i fou ingressada a l’institut Pere Mata de Reus, d’on s’escapà i tornà a ser ingressada, fins que, finalment, morí. Aquests fets, els explicà la dona que s’encarregava de cuidar a l’àvia, segon testimoni de la defensa i a la qual, la jutgessa, també denegà el pas a la sala.

El propietari, per la seva banda, presentà com a única prova una factura d’uns 50€ d’una tela metàl·lica que havia deixat dins la casa, per a demostrar que sí que estava duent a terme reformes i no havia abandonat l’edifici, assegurant que tenia projectes per a un futur pròxim. La jutgessa acceptà la prova i dictaminà sentència, que ordenava el desallotjament per al dia 6 de juny del 2008. Llavors, La Colomera presentà un recurs contra la sentència, al mateix temps que el propietari demanava un desallotjament preventiu. La jutgessa dictaminà la sentència definitiva, mantenint la data de desallotjament per al dia 6 de juny.

6. El desallotjament

El dia 6 de juny del 2008, donada l’ordre de desallotjament, es convocà una concentració davant el Centre Social, a la qual hi assistiren una cinquantena de persones.

No hi havia ningú dins l’edifici, ja que es tractà d’un desallotjament pacífic, tot i que a dins sonava una ràdio, simulant, en certa manera de forma irònica, la presència d’okupes dins aquest. La porta de darrere estava apuntalada, i les finestres tancades, de manera que, quan arribà el propietari, escortat per la Guàrdia Urbana, hagué de trucar a un especialista, que estigué vora una hora abans d’aconseguir obrir la porta, que va destrossant en gran part.

Els assistents, llegiren un manifest, cridaren diferents consignes i es quedaren fins que el propietari pogué entrar sense problema per totes dues portes, cosa que va fer amb sacs de ciment, suposadament per a tapiar els accessos a l’edifici.





El contingut d'aquest escrit pot ser erroni i incomplert, qualsevol informació que pugueu aportar al respecte sobre la història de l'Hostal del Sol de Tarragona, serà de gran ajud! envieu mails a: tarragonaactiva@gmail.com

Centre Social Okupat Llibertari Hostal del Sol


C.S.O. HOSTAL DEL SOL

Nom: C.S.O.A. Hostal del Sol
Ocupants: Assemblea Okupa de Tarragona
Propietari: Jesús Pizarro
Adreça: Passeig de Sant Antoni
Data d’okupació: 2 – 4 – 2000
Desallotjament: 3 – 8 - 2000



1. L’okupació de l’Hostal del Sol

Tres joves amb ganes de marxar de casa dels seus pares, començaren a buscar un lloc per a okupar i poder independitzar-se. Fou llavors quan sentiren a parlar d’un hostal que es trobava abandonat al passeig de Sant Antoni. Foren a mirar-lo, i el lloc els agradà, però, degut a la seva grandesa, se’ls feia impossible de realitzar una okupació tots sols. Fou llavors quan aparegué la idea de crear un centre social, degut a la seva proximitat amb l’Ateneu Llibertari de Tarragona, i a la capacitat que l’edifici mantenia.
Així doncs, la proposta arribà a l’Ateneu Llibertari, que començà a debatre el tema en assemblees, posant-s’hi d’acord al cap de poc.
Mentre l’Ateneu Llibertari seguia debatent sobre el projecte, els tres companys que portaren la proposta, anaren netejant l’espai, i foren identificats per la Policia Nacional, que de tant en tant rebia queixes dels veïns, per incendis o aldarulls dins l’edifici, per esporàdiques aparicions de rodamóns o drogoaddictes.
Començaren les reunions a l’Abril, on hi assistiren membres de l’Ateneu Llibertari de Tarragona, membres de “Juventudes Libertàrias” i persones properes a títol individual. Decidiren que, aprofitant el pont que aquell any hi havia per l’1 de maig, okuparien públicament.
L’1 de maig de 2000, es convocaren unes jornades d’okupació i, davant l’assistència de 40 persones d’arreu del Camp, obriren les portes i es començà a netejar col·lectivament. En poques hores, s’havia netejat tot considerablement i, a partir d’aquell dia, es començà moblar l’edifici i la neteja dels pisos superiors continuà dos mesos més.


2. Estat i desenvolupament de l’edifici


L’Hostal del Sol, duia més de 20 anys en desús i el seu estat era preocupant. Arquitectes professionals revisaren l’edifici i aconsellaren als okupes de no pujar més amunt del quart pis. Quan plovia hi havia goteres per tot arreu i sovint se sentien sorolls de fusta que es trencava.
L’assemblea de l’Hostal del Sol pintà i rehabilità les quatre primeres plantes, destinant la planta baixa al Centre Social, amb cafeta o sala de bar, una gran cuina i un menjador o sala d’actes, a més d’una terrassa amb vistes al mar. El primer pis, constava de 6 habitacions i una cuina, i s’usà per a vivenda. El segon pis, es netejà i es preparà per a vivenda, tot i que mai l’utilitzà ningú de forma permanent. El tercer pis fou cedit a l’Ateneu Llibertari, que es traslladà a l’Hostal del Sol, i deixà l’antic local, que era llogat. A partir de la quarta planta, no s’usà res, simplement es tragué runa i alguna brossa puntual més.


3. El col·lectiu

Les assemblees de l’Hostal del Sol comencen a l’abril i són desvinculades de l’Ateneu Llibertari, així com de l’espai de vivenda, on hi vivien sis persones, de bona avinença, que no tingueren cap problema.
Quan s’okupà l’Hostal del Sol, les tasques del col·lectiu es basaren en la rehabilitació de l’espai i l’organització de tallers i actes. A part, també començà a gestionar tasques necessàries, com el cas de la llum, que funcionà amb un generador els quatre mesos i que, periòdicament s’havia de reomplir i revisar.
Quan arribà el desallotjament, el col·lectiu durà aproximadament un any, i s’encarregà d’organitzar la manifestació de resposta al desallotjament, dur a terme una caixa de resistència per al cas i buscar nous espais per okupar.
Al cap de gairebé un any d’entrar i sortir d’edificis que no es trobaven en condicions (queien els sostres, eren massa petits, resultaven no estar del tot abandonats...) el col·lectiu havia perdut força, i sobretot, havia perdut gent. Alguns d’ells se n’anaren a Barcelona o a Reus, on iniciaren altres projectes d’okupacions, i d’altres, simplement perderen les ganes.


4. Els veïns

He trobat important destacar, en el cas de l’Hostal del Sol, el paper clau que jugaren els veïns, ja que, tot i que exemples de bones relacions amb els veïns en trobem a quasi totes les okupacions, però el cas de l’Hostal del Sol, en relació a les demés okupacions de Tarragona, és excepcional. El primer de maig del 2000, el dia de l’okupació, els membres de l’assemblea d’okupes, deixaren, bústia a bústia, un fullet informatiu sobre què pretenia ser l’Hostal del Sol. Fou llavors quan veïns de l’edifici, començaren a aparèixer pel Centre Social, oferint menjar, ajuda, mobiliari etc. i poc a poc es generà confiança entre ells, fins arribar al punt de participar en actes i, sobretot, en dinars i sopars, on no només hi assistien, sinó que duien menjar per compartir de casa seva. També assistiren alguns veïns, al taller de literatura i en alguna cafeta.
A més, una veïna del Passeig de Sant Antoni, acudí a judici a declarar com a testimoni, en defensa de l’Hostal del Sol i per voluntat pròpia, explicant lo important que havia representat per a ella la rehabilitació i okupació de l’Hostal del Sol.
Una de les veïnes, passà per l’Ateneu Popular l’Espina els primers dies després de la seva okupació (al 2008), oferint mobles o pintura que no necessitava, explicant la seva experiència amb els okupes de l’Hostal del Sol.

5. El procés judicial

El procés judicial s’obrí contra “los desconocidos ocupantes”, el 3 de maig, amb prou feines dos dies després de l’entrada dels okupes. Jesús Pizarro, tot i haver declarat el contrari davant la premsa el primer de maig, el dia dos anuncià la seva intenció en denunciar. Segons el que va declarar, per por a que qualsevol jove prengués mal allí dins i ell n’esdevingués el responsable. Així doncs, el procés tirà endavant sense que ningú es personifiqués com a defensa, únicament amb una part acusadora. A principis de juliol, començaren a aparèixer agents de paisà per davant l’Hostal, de forma rutinària, que identificaven a qui podien, demanant que els deixessin passar, i rebent per resposta un repetitiu “no”.
El jutge firmà l’ordre de desallotjament i, el dia 4 d’agost del 2000, la Policia Nacional desallotjà l’edifici, detenint dues persones i trobant, en l’escorcoll de la casa, el carnet d’identitat d’una altra. Un dels detinguts declarà a comissaria, on li explicaren diverses coses sobre la seva vida personal, la seva feina, els seus horaris etc. i l’altre únicament ho feu davant del jutge, en la vista prèvia al judici, que es produí al cap de deu mesos, on declararen els dos detinguts i un noi més, el qual la nit del desallotjament s’havia deixat el seu carnet d’identitat dins l’edifici i els agents de policia l’havien trobat. El judici es celebrà un mes després, i els dos acusats foren absolts pel jutge, tot i que la fiscal que duia el cas, presentà un recurs a la sentència, després de demanar 721,21€ a cada imputat. El recurs arribà a l’Audiència Provincial de Tarragona, on fou rebutjat, absolent definitivament als imputats. Així doncs, l’actitud de la fiscal del cas, fou durament criticada, tant pels okupes com per propis advocats i jutges, aliens al procés judicial.

6. El desallotjament

El dia 4 d’agost del 2000 a les set del dematí, mentre un noi i una noia es trobaven a l’interior de l’edifici, la Policia Nacional, ajudats amb una serra elèctrica i un generador, serraren tota la porta de l’Hostal del Sol, entrant i registrant violentament tot l’edifici, destrossant més de varies portes. Primer registraren la planta baixa, és a dir, el Centre Social i, quan no trobaren ningú, pujaren al primer pis, on hi dormien els dos nois, que s’adonaren de la presència dels policies quan aquests començaren a picar a la porta de l’habitació on dormien, que era tancada, i que acabaren destrossant. Segons confirmà un dels dos joves detinguts, no s’adonaren de la presencia dels policies perquè aquella nit l’amo de dos gossos, que normalment també vivien allí, a la planta baixa, no hi era, i a més a més, els dos dormien durant l’entrada de la policia.
Els dos joves foren emmanillats a l’instant, i allí restaren, fins que els agents finalitzaren el registre de tot l’edifici. Llavors foren duts cap a l’exterior de l’edifici, on se’ls ensenyà l’ordre de desallotjament per primera vegada i foren tancats dins automòbils de la policia. Fou aleshores quan els detinguts demanaren que s’endugueren amb ells totes les seves pertinences, omplint els furgons de mobles, roba i tot el que trobaren a l’edifici.
De davant l’Hostal del Sol, foren traslladats a la comissaria de la Policia Nacional, on els tingueren dotze hores, i on un d’ells declarà, explicant que vivia allí, i que no creia que aprofitar espais en desús fos cap delicte.

7. Actes realitzats


- Taller setmanal en suport als presos polítics: Consistia en recaptar roba, utensilis i, sobretot, en redactar cartes de suport. Tot això es feia arribar, posteriorment, a presos i preses polítics.

- Taller setmanal de malabars: Consistia en reunir material de malabars i ensenyar malabars, així com presentar obres, als assistents

- Taller setmanal de literatura: Es basava en llegir textos literaris, analitzar i comentar diferents aspectes en grup. Tothom feia propostes sobre quins temes o quins textos llegir i debatre.

- Cafeta diària: Cada dia de la setmana, la Cafeta, o sala de bar, s’obria al públic de vuit a onze de la nit, allargant una mica més l’horari en caps de setmana.

- Sopars populars pel concurs de focs: Durant l’espectacle de focs artificials que es realitza cada any a tarragona, l’Hostal del Sol organitzà sopars populars cada dia, a preus molt barats i, oferint a la disposició del públic les perfectes vistes que tenia, per a veure els focs des de la terrassa.

- Dinars setmanals vegans: Cada diumenge, a l’hora de dinar, es cuinava per als assistents. Dinars populars a preus barats i de caràcter vegà, és a dir, sense cap tipus de carn.


El contingut d'aquest escrit pot ser erroni i incomplert, qualsevol informació que pugueu aportar al respecte sobre la història de l'Hostal del Sol de Tarragona, serà de gran ajud! envieu mails a: tarragonaactiva@gmail.com

diumenge, 25 de gener de 2009

JAMAICAN CONNECTION febrer'09






JAMMAICAN CONNECTION! febrer 2009 Tarragona



1
19:00H
Concert al rufí amb:
Vergüenza ajena.
(fusió reggae-rumba-
rap-rock)



2
20:00H
PROJECCIÓ PELI
“SHOTTAS” A L’ESPINA.

3
23:00H
THC REGGAE SOUNDSYSTEM AL CAU

4
22:00H
GANJANIGHTS 101.0 FM



5
20:00h-BLACKSTAR TIME
99.8 FM -

23:00H
CHI SAO SELECTA



6
20:00-PROJECCIÓ PELI:
THE HARDER THEY COME. (L’ESPINA)

23:00H-WELLCOME OUTTA BABYLON:
DJ.Zion Rock (Bcn)
Taverna el Carrasclet, Reus

8
19:00H
Bar Rufí:
DJ LUNA
Norhern Soul
& Jamaican Sounds.

9
20:00H
PROJECCIÓ PELI
“ROCKERS”
A L’ESPINA.

10
23:00H
THC+
PONENT ONE SOUND
A LA SALA CAU



11
22:00H
GANJAHNIGHTS
101.0 FM



12
20:00h-BLACKSTAR TIME
99.8 FM

YAYOVAH & FRIENDS



13
-SESSIÓ DURANT TOT EL DIA:
“INNA BIG TUNES YARD”
Game Over Store, Reus.
-23:30
BLACK MUSIC COMMUNION SESSION A L’ESPINA.

14
19:30h
-PRESENTACIÓ A L’ESPINA DEL DOCUMENTAL: RICO “THE LEGACY”.
-23:00H
GANJAH CREW
+ Abel d’Olesa.
In da GROOVE BAR.



15
11:30H
-Vermuth’n’Reggae-Rocksteady
ALBARAKA REGGAE SOUNDZ.
A la Queveda

-19:00h Bar Rufí
Jamaican Oldies amb
GANJAH PEOPLE
-Albertus, Lizabetta, Franki Nero, Newton.

16
20:00H
PROJECCIÓ PELI
“ONE LOVE”
A L’ESPINA.

17
23:00H
THC+
GAME OVER SELECTORS, AL CAU.

18
22:00H
GANJAHNIGHTS
101.0 FM



19
20:00h-BLACKSTAR TIME
99.8 FM
-21:00H
CARRASCLET
PROJECCIÓ: REGGAE: Music-image. Roots time.

THC REGGAE & TONI RUDE



20
23:00H
Wellcome outta babylon
“ALABRAVA SOUND”:
Game Over meets THC Reggae Sound
AL CARRASCLET.



21
“L’HOSPI CONNECTION”
23:00H
-Sindicato soulcialista PRESENTA:
-GROOVY GIRLS BLOW THE THERMOMETER UP!
SALA LA RESISTÈNCIA;
HOSPITALET de LL:
The “Risspect Sista” a.k.a LIZABETTA & ALICE from Ganjahnights Crew.



22
19:00H
Al Bar rufí a partir de les 19:00h, sopar amb THC REGGAE.



23
20:00H
PROJECCIÓ DOCU:
“1965 TO TODAY’S SOUND… DE DOCUMANIA.” L’ESPINA

24
23:00H
THC+
BLACKSTAR CREW:
SALA EL CAU

25
-22:00H
GANJAHNIGHTS
101.0 FM

26
20:00h-BLACKSTAR TIME 99.8FM.

SHERIFF SOUNDSYSTEM



27
23:00H
ALBARAKA REGGAE SOUNZ
AMB:
LOUISELECTEUR +
DEEJAYBRAGGERO
Meet Titanic in da GROOVE BAR.

dimecres, 21 de gener de 2009

Dissabte 23: El Club de la Lucha!

Dissabte 23 de gener a les 22:30h a l'Espina, passi de vídeo de la pel·licula El Club de la lucha!





Comentari:

El club de la lucha és la pel.lícula dirigida per David Fincher (Seven, Alien 3...) el 1999. Està basada en la novel.la de Chuck Palahniuk escrita el 1996. Un protagonista sense nom lluita contra la creixent desilusió sobre la cultura del consumisme i la frustració que sent per les seves relacions superficials la feina burocràtica que fa. En un intent per superar-ho, crea un club de boxa clandestí com a nova forma de teràpia. La pel.lícula va fer que la història es convertís en un fenomen en la cultura popular. També ha rebut moltes crítiques pel seu tractament explícit de la violència.Edward Norton i Brad Pitt fan dues interpretacions enormes. Helena Bonham Carter és Marla i el cantant Meat Loaf interpreta a Bob. Entre moltes curiositats que es descobreixen navegant per la xarxa, he sabut que el número de telèfon de Marla Singer (555-0134) és el mateix que el de Teddy a Memento o que a Bonham Carter (160 cm) li van haver de posar plataformes per no semblar tan baixeta al costat dels dos protagonistes de més de metre vuitanta.Feia temps que tenia ganes de tornar a veure aquesta gran pel.lícula i finalment vaig trobar el moment. Quan la vaig veure per primera vegada em va impactar. La tenia mitificada i temia que, al revisar-la anys després, em decepcionés. Res d'això. Continua sent una de les meves pel.lícules de capçalera.Una gran pel.lícula es mereix un gran final. I qui va escollir la cançó de tancament la va clavar amb els Pixies preguntant-se Where is my mind?