dissabte, 14 de febrer de 2009

Centre Social Okupat Llibertari Hostal del Sol


C.S.O. HOSTAL DEL SOL

Nom: C.S.O.A. Hostal del Sol
Ocupants: Assemblea Okupa de Tarragona
Propietari: Jesús Pizarro
Adreça: Passeig de Sant Antoni
Data d’okupació: 2 – 4 – 2000
Desallotjament: 3 – 8 - 2000



1. L’okupació de l’Hostal del Sol

Tres joves amb ganes de marxar de casa dels seus pares, començaren a buscar un lloc per a okupar i poder independitzar-se. Fou llavors quan sentiren a parlar d’un hostal que es trobava abandonat al passeig de Sant Antoni. Foren a mirar-lo, i el lloc els agradà, però, degut a la seva grandesa, se’ls feia impossible de realitzar una okupació tots sols. Fou llavors quan aparegué la idea de crear un centre social, degut a la seva proximitat amb l’Ateneu Llibertari de Tarragona, i a la capacitat que l’edifici mantenia.
Així doncs, la proposta arribà a l’Ateneu Llibertari, que començà a debatre el tema en assemblees, posant-s’hi d’acord al cap de poc.
Mentre l’Ateneu Llibertari seguia debatent sobre el projecte, els tres companys que portaren la proposta, anaren netejant l’espai, i foren identificats per la Policia Nacional, que de tant en tant rebia queixes dels veïns, per incendis o aldarulls dins l’edifici, per esporàdiques aparicions de rodamóns o drogoaddictes.
Començaren les reunions a l’Abril, on hi assistiren membres de l’Ateneu Llibertari de Tarragona, membres de “Juventudes Libertàrias” i persones properes a títol individual. Decidiren que, aprofitant el pont que aquell any hi havia per l’1 de maig, okuparien públicament.
L’1 de maig de 2000, es convocaren unes jornades d’okupació i, davant l’assistència de 40 persones d’arreu del Camp, obriren les portes i es començà a netejar col·lectivament. En poques hores, s’havia netejat tot considerablement i, a partir d’aquell dia, es començà moblar l’edifici i la neteja dels pisos superiors continuà dos mesos més.


2. Estat i desenvolupament de l’edifici


L’Hostal del Sol, duia més de 20 anys en desús i el seu estat era preocupant. Arquitectes professionals revisaren l’edifici i aconsellaren als okupes de no pujar més amunt del quart pis. Quan plovia hi havia goteres per tot arreu i sovint se sentien sorolls de fusta que es trencava.
L’assemblea de l’Hostal del Sol pintà i rehabilità les quatre primeres plantes, destinant la planta baixa al Centre Social, amb cafeta o sala de bar, una gran cuina i un menjador o sala d’actes, a més d’una terrassa amb vistes al mar. El primer pis, constava de 6 habitacions i una cuina, i s’usà per a vivenda. El segon pis, es netejà i es preparà per a vivenda, tot i que mai l’utilitzà ningú de forma permanent. El tercer pis fou cedit a l’Ateneu Llibertari, que es traslladà a l’Hostal del Sol, i deixà l’antic local, que era llogat. A partir de la quarta planta, no s’usà res, simplement es tragué runa i alguna brossa puntual més.


3. El col·lectiu

Les assemblees de l’Hostal del Sol comencen a l’abril i són desvinculades de l’Ateneu Llibertari, així com de l’espai de vivenda, on hi vivien sis persones, de bona avinença, que no tingueren cap problema.
Quan s’okupà l’Hostal del Sol, les tasques del col·lectiu es basaren en la rehabilitació de l’espai i l’organització de tallers i actes. A part, també començà a gestionar tasques necessàries, com el cas de la llum, que funcionà amb un generador els quatre mesos i que, periòdicament s’havia de reomplir i revisar.
Quan arribà el desallotjament, el col·lectiu durà aproximadament un any, i s’encarregà d’organitzar la manifestació de resposta al desallotjament, dur a terme una caixa de resistència per al cas i buscar nous espais per okupar.
Al cap de gairebé un any d’entrar i sortir d’edificis que no es trobaven en condicions (queien els sostres, eren massa petits, resultaven no estar del tot abandonats...) el col·lectiu havia perdut força, i sobretot, havia perdut gent. Alguns d’ells se n’anaren a Barcelona o a Reus, on iniciaren altres projectes d’okupacions, i d’altres, simplement perderen les ganes.


4. Els veïns

He trobat important destacar, en el cas de l’Hostal del Sol, el paper clau que jugaren els veïns, ja que, tot i que exemples de bones relacions amb els veïns en trobem a quasi totes les okupacions, però el cas de l’Hostal del Sol, en relació a les demés okupacions de Tarragona, és excepcional. El primer de maig del 2000, el dia de l’okupació, els membres de l’assemblea d’okupes, deixaren, bústia a bústia, un fullet informatiu sobre què pretenia ser l’Hostal del Sol. Fou llavors quan veïns de l’edifici, començaren a aparèixer pel Centre Social, oferint menjar, ajuda, mobiliari etc. i poc a poc es generà confiança entre ells, fins arribar al punt de participar en actes i, sobretot, en dinars i sopars, on no només hi assistien, sinó que duien menjar per compartir de casa seva. També assistiren alguns veïns, al taller de literatura i en alguna cafeta.
A més, una veïna del Passeig de Sant Antoni, acudí a judici a declarar com a testimoni, en defensa de l’Hostal del Sol i per voluntat pròpia, explicant lo important que havia representat per a ella la rehabilitació i okupació de l’Hostal del Sol.
Una de les veïnes, passà per l’Ateneu Popular l’Espina els primers dies després de la seva okupació (al 2008), oferint mobles o pintura que no necessitava, explicant la seva experiència amb els okupes de l’Hostal del Sol.

5. El procés judicial

El procés judicial s’obrí contra “los desconocidos ocupantes”, el 3 de maig, amb prou feines dos dies després de l’entrada dels okupes. Jesús Pizarro, tot i haver declarat el contrari davant la premsa el primer de maig, el dia dos anuncià la seva intenció en denunciar. Segons el que va declarar, per por a que qualsevol jove prengués mal allí dins i ell n’esdevingués el responsable. Així doncs, el procés tirà endavant sense que ningú es personifiqués com a defensa, únicament amb una part acusadora. A principis de juliol, començaren a aparèixer agents de paisà per davant l’Hostal, de forma rutinària, que identificaven a qui podien, demanant que els deixessin passar, i rebent per resposta un repetitiu “no”.
El jutge firmà l’ordre de desallotjament i, el dia 4 d’agost del 2000, la Policia Nacional desallotjà l’edifici, detenint dues persones i trobant, en l’escorcoll de la casa, el carnet d’identitat d’una altra. Un dels detinguts declarà a comissaria, on li explicaren diverses coses sobre la seva vida personal, la seva feina, els seus horaris etc. i l’altre únicament ho feu davant del jutge, en la vista prèvia al judici, que es produí al cap de deu mesos, on declararen els dos detinguts i un noi més, el qual la nit del desallotjament s’havia deixat el seu carnet d’identitat dins l’edifici i els agents de policia l’havien trobat. El judici es celebrà un mes després, i els dos acusats foren absolts pel jutge, tot i que la fiscal que duia el cas, presentà un recurs a la sentència, després de demanar 721,21€ a cada imputat. El recurs arribà a l’Audiència Provincial de Tarragona, on fou rebutjat, absolent definitivament als imputats. Així doncs, l’actitud de la fiscal del cas, fou durament criticada, tant pels okupes com per propis advocats i jutges, aliens al procés judicial.

6. El desallotjament

El dia 4 d’agost del 2000 a les set del dematí, mentre un noi i una noia es trobaven a l’interior de l’edifici, la Policia Nacional, ajudats amb una serra elèctrica i un generador, serraren tota la porta de l’Hostal del Sol, entrant i registrant violentament tot l’edifici, destrossant més de varies portes. Primer registraren la planta baixa, és a dir, el Centre Social i, quan no trobaren ningú, pujaren al primer pis, on hi dormien els dos nois, que s’adonaren de la presència dels policies quan aquests començaren a picar a la porta de l’habitació on dormien, que era tancada, i que acabaren destrossant. Segons confirmà un dels dos joves detinguts, no s’adonaren de la presencia dels policies perquè aquella nit l’amo de dos gossos, que normalment també vivien allí, a la planta baixa, no hi era, i a més a més, els dos dormien durant l’entrada de la policia.
Els dos joves foren emmanillats a l’instant, i allí restaren, fins que els agents finalitzaren el registre de tot l’edifici. Llavors foren duts cap a l’exterior de l’edifici, on se’ls ensenyà l’ordre de desallotjament per primera vegada i foren tancats dins automòbils de la policia. Fou aleshores quan els detinguts demanaren que s’endugueren amb ells totes les seves pertinences, omplint els furgons de mobles, roba i tot el que trobaren a l’edifici.
De davant l’Hostal del Sol, foren traslladats a la comissaria de la Policia Nacional, on els tingueren dotze hores, i on un d’ells declarà, explicant que vivia allí, i que no creia que aprofitar espais en desús fos cap delicte.

7. Actes realitzats


- Taller setmanal en suport als presos polítics: Consistia en recaptar roba, utensilis i, sobretot, en redactar cartes de suport. Tot això es feia arribar, posteriorment, a presos i preses polítics.

- Taller setmanal de malabars: Consistia en reunir material de malabars i ensenyar malabars, així com presentar obres, als assistents

- Taller setmanal de literatura: Es basava en llegir textos literaris, analitzar i comentar diferents aspectes en grup. Tothom feia propostes sobre quins temes o quins textos llegir i debatre.

- Cafeta diària: Cada dia de la setmana, la Cafeta, o sala de bar, s’obria al públic de vuit a onze de la nit, allargant una mica més l’horari en caps de setmana.

- Sopars populars pel concurs de focs: Durant l’espectacle de focs artificials que es realitza cada any a tarragona, l’Hostal del Sol organitzà sopars populars cada dia, a preus molt barats i, oferint a la disposició del públic les perfectes vistes que tenia, per a veure els focs des de la terrassa.

- Dinars setmanals vegans: Cada diumenge, a l’hora de dinar, es cuinava per als assistents. Dinars populars a preus barats i de caràcter vegà, és a dir, sense cap tipus de carn.


El contingut d'aquest escrit pot ser erroni i incomplert, qualsevol informació que pugueu aportar al respecte sobre la història de l'Hostal del Sol de Tarragona, serà de gran ajud! envieu mails a: tarragonaactiva@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada