diumenge, 5 de setembre de 2010

Sobre l'okupació

L’ocupació, com acció d'establir-se i rehabilitar un espai abandonat, té per a ella mateixa multitud d’arguments pels quals defensar-la i reivindicar-la. En els actuals temps de crisi i d’especulació immobiliària, encara trobem una nova dimensió per a utilitzar l’ocupació com una eina o simplement, com a mitjà útil i efectiu per a fer front a les dificultats econòmiques que passen un gran nombre de famílies, que per culpa de no poder fer front a les seves despeses es veuen irrevocablement espitjades a abandonar les seves llars per les quals un dia van demanar una hipoteca, sense que ningú els hi expliques els riscos i conseqüències que això comportava.
Estem farts de veure per la televisió cues llarguíssimes a l’Inem o en altres organismes que plasmen la gravetat de l’actual situació de crisi. En un moment de falsa recuperació econòmica ens venen la seva millor cara mentre la cruel realitat ens mostra famílies amb tots els seus membres a l’atur, joves sense possibilitat de trobar feina ni d’independitzar-se dels seus pares, veient com a única solució per trobar casa hipotecar-se per la resta de la seva vida, vivint sempre amb la por de què si perden la feina els faran fora de la casa per la que tant han lluitat.
I d’altra banda, trobem una enorme quantitat de cases i terrenys abandonats pels seus propietaris, cases buides, brutes, oblidades. Cases que són la representació de les desigualtats que aquest sistema amaga, que mentre un nombre molt reduït de persones es pot permetre el luxe de tindre propietats totalment deixades a la seva sort i no preocupar-se’n, un altre grup molt més extens viu sota la pressió d’hipoteques de per vida, feines precàries o en els actuals temps de crisi, expedients de regulació que deixen sense feina a milers de treballadors, ja que l’empresa no pot assumir les despeses de producció en massa.
I quina és la seva resposta? Doncs veiem com apliquen tots els seus mecanismes per tallar d’arrel els projectes d’ocupació i rehabilitació de les cases, portant a judici als responsables d’aquestes, fent una pressió social molt forta contra tots els sectors “antisistema”, ja sigui amb constants identificacions, amb multes totalment desproporcionades o amb violents desallotjaments.
Es per això que reivindiquem el dret a l’ocupació, com a resposta al sistema del nostre desacord, com a eina per sortir endavant de situacions molt complicades, com a forma de crear alternatives per a joves en busca de noves formes d’oci i de preocupacions.
Ocupació com a mitjà per a fer front a tot aquest conjunt de realitats i per a crear espais des d’on construir una nova realitat més justa i solidaria.

Text elaborat per un militant de l'Assemblea de Joves de Tarragona (AJT)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada